MONTSERRAT ABELLÓ: "VISC I TORNO A REVIURE"



Aprofitant que el Dia Mundial de la Poesia encara cueja i durant uns quants dies encara es porten a terme distintes activitats relacionades amb aquesta commemoració arreu del territori, avui centrem la nostra atenció en l’escriptora i poeta tarragonina Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918 - Barcelona 2014).
Aquest  2018 Montserrat Abelló hauria complert 100 anys, una fita personal de primera categoria que sempre val la pena tenir en compte per celebrar-la si es té la sort de gaudir-la en vida i per recordar-la si ja s’ha marxat abans. Doncs bé, enguany la Institució de les Lletres Catalanes, juntament amb els hereus de Montserrat Abelló i amb la col·laboració d’altres entitats i institucions, promouen l’Any Montserrat Abelló, amb la finalitat de donar a conèixer el llegat personal i professional de la poeta, escriptora i traductora.


Un apunt biogràfic de Montserrat Abelló i Soler
Tot i que va néixer a Tarragona, la vida de Montserrat Abelló va tenir molts escenaris diferents, en ocasions deguts a la mobilitat laboral del seu pare, que era enginyer naval i en altres, perquè els atzars de la història la van obligar a anar d’aquí cap allà seguint la ruta per diferents països, que l’allunyaven cada cop més de la guerra d’Espanya però també de casa seva. Així, va viure a Tarragona, d’on era filla, Cadis, Londres, Cartagena i quan li tocà el moment d’exiliar-se, va anar-se’n a França, com tants que fugien, al Regne Unit i finalment a Xile on va viure ben bé uns vint anys i on treballava com a professora d’anglès de l’escola suïssa de Valparaíso.  
Als anys 60 va tornar a Barcelona on va treballar com a mestre fins a la seva jubilació.
Durant tots els seus anys de joventut i maduresa va dedicar-se a escriure, intensament, apassionadament  fins i tot, però també va fer de traductora de diversos autors i autores amb noms importants dins el món de la literatura com Agatha Christie, E.M.Foster, Iris Murdoch, Anne Sexton, Adrianne Rich i especialment, Sylvia Plath, de qui Abelló sempre va reconèixer una forta influència.

Ara bé, quan Montserrat Abelló escrivia, escrivia poemes. Va ser en aquells anys foscos quan va començar a publicar els seus poemaris i a traduir a l’anglès a autors catalans com Salvador Espriu, M. Mercè Marçal i Mercè Rodoreda. Al mateix temps, l’obra d’Abelló està traduïda a l’anglès i a l’alemany.

Com a reconeixement de la seva àmplia trajectòria se li van concedir diversos guardons, entre ells la Creu de Sant Jordi (1998) el Premi d’Honor de les Lletres Cataalanes (2008), el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística (2008) iel Premi Nacional de Cultura, entre altres.
Entre els seus poemaris més importants figuren els següents títols: “Vida diària” (1963), “Vida diària. Paraules no dites” (1981), “El blat del temps” (1986), “Foc a les mans” (1990), “L’arrel de l’aigua” (1995), “Són màscares que m’emprovo...” (1995), entre altres.


Montserrat Abelló, l’exposició

“Visc i torno a reviure” és el nom de l’exposició que serveix per homenatjar a Montserrat Abelló. De fet, aquest és només un vers d’un dels seus poemes més estimats i que ella mateixa solia llegir en començar cada recital:

Visc i torno a reviure,
cada poema, cada paraula.
Estimo tant la vida
que la faig meva moltes vegades.

Així doncs, “Visc i torno a reviure” és una exposició de caràcter itinerant que fa un recorregut per la trajectòria vital i professional de la poeta i traductora, des de la seva infantesa i l’aprenentatge de la llengua anglesa a la que tant i tant va dedicar-se, com al seu exili xilè durant els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola i la dictadura de Franco.
Explica també com d’importants van ser diverses autores de la literatura anglosaxona en la seva trajectòria professional i com Abelló es va implicar de forma personal en la defensa dels drets de les escriptores, al mateix temps que publicava els seus poemaris, reunits tots ells en el volum “Al cor de les paraules” i que abasta la seva obra fins l’any 2002.



En un espai repartit per 4 plafons, el visitant de l’exposició es pot fer una idea força clara dels pilars que van sustentar la vida i l’obra d’Abelló.

Es tracta d’un convit a conèixer la vida i l’obra d’una dona irrepetible que va dedicar-se sencerament a la literatura i a les lletres. Connexions Culturals també li ret el seu particular i petit homenatge i us convida a visitar aquesta exposició, que està oberta a la Casa de les Lletres del C.Major, 39  de Tarragona.



Comentaris