IMATGES DE TARDOR

La tardor arriba pausada però es torna poderosa tant aviat s’assenta en el calendari. Beneïda tardor, que ordena els assumptes i les persones dotant-los d’una dinàmica que concorre en la rutina. La sensació de calma desplaça la rauxa esvalotada i aclaparadora de l'estiu. La temperatura es desinfla a poc i a poc i es desploma tant aviat arriben les primeres pluges, acompanyades a estones d'un solet, que promet assistir, com una llevadora amatent, el naixement dels bolets i de les fruites típiques d’aquesta temporada.

L'esdevenir cíclic de la natura segueix continuadament, any rere any, amb el seu ritme inalterable. És tan dolça aquesta serenor que convida a la reflexió i a la recapitulació del viscut fins ara. És el moment de tancar les portes, les finestres i els balcons de les cases i dormir tapats entre llençols i flassades que aniran augmentant els seus efectius i nombre, cobrint-se amb altres mantes com qui munta amb paciència una ceba. Oh!, la sensació de desaparèixer del món dins el llit vestit de tardor, arraulir-se enmig de la seva flonjositat quan s'acaba el dia. És una sensació que no té preu.

La tardor té la seva pròpia olor: fa olor de ceps acabats de veremar, de raïm portat a la cooperativa i emmagatzemat als cups, una olor dolça, intensa, a mig camí entre l'originalitat primigènia i el producte enllestit i fermentat, a punt per al tast i el delit. I aquesta olor es barreja amb la de les garrofes i les olives, encara verdes i dolorosament amargues, que donaran l'oli novell de la primera premsada i que tastarem sobre rostes amarades i cruixents després del seu pas per les brases.

La tardor té també el seu sabor especial, fet d'ametlles madures, de panellets acabats de coure, de dolços d’avellana i de figues de coll de dama, amb la seva goteta de mel. La tardor anticipa l'olor del Nadal que sentirem acostar-se a grans gambades.

La tardor pràcticament obliga a recollir pàmpols caiguts en qualsevol carrer, vermells, encesos i fràgils. És deliciosa la parsimònia de les fulles caient lentes dels arbres, perquè ja ho tenen tot fet i desconeixen la pressa, el roig guerrer de les plantes quan es transmuten i sobretot, l'aire fred que travessa la ciutat pentinant-li una clenxa de banda a banda amb la punxa esmolada d’una espasa. L'esgarrifança que provoca fa pensar en l'hivern, i l'hivern en el Nadal. Caldrà parlar-ne en una altra ocasió.

Ve a continuació un recull d'imatges de com pintors i pintores de diferents èpoques han vist la tardor.