Des de fa uns quants dies TV3 està emetent aquest anunci:
Importants influències
Es correspon a l'anunci de la Marató que TV3 emet cada any pels volts de Nadal i que està destinada a recaptar fons. Aquest any 2017 La Marató arriba a la seva 17a edició i els fons que recapti es destinaran a la investigació de les malalties infeccioses.
Tindrem temps de parlar sobre La Marató en una propera entrada. En aquesta ocasió, qui ens ocupa, és el seu protagonista.
Un home jove s'acosta, muntat en un carruatge senzill estirat per dos cavalls, a un jardí d'una casa gran en el que hi ha assegudes unes dames. Al darrera dels arbres del jardí s'entreveu l'amenaça d'una tempesta que llampegueja entre els núvols. De dins la casa senyorial en surt una dona atractiva. S'acosta el carruatge i el seu conductor li allarga una rosa vermella que ella pren amb un gran somriure mentre ell li fa una gentil inclinació amb el cap. De cop i volta cau un llamp en un dels arbres del jardí i li esberla una branca.Tothom s'espanta i qui més, els cavalls que surten rabents fugint camí enllà. El jove conductor amb prou feines els pot frenar i ho aconsegueix quan els cavalls just arriben a una timba. El jove respira alleujat però de cop i volta s'adona que en un dit porta clavada una espina de la rosa que li ha regalat a la noia. L'estira i en surt un filet de sang. La següent imatge ens ensenya la tomba del jove i a la làpida podem llegir el seu nom: Rainer Maria Rilke. No en podem llegir l'epitafi, però hi és...
... Almenys, hi és a la tomba de l'autèntic Rainer Maria Rilke, el poeta austrohongarès que va viure entre els anys 1875 i 1926. Va néixer el 4 de desembre d'aquell 1875 i quan va morir tenia 51 anys. A la làpida de la seva tomba es pot llegir l'epitafi que ell mateix va escriure:
"Rosa, oh contradicció pura, alegria
de no ser de ningú sota tantes
parpelles".
Un poeta per a les mansions
Aquest poeta de sensibilitat excepcional va néixer a Praga l’any 1875. El
seu pare va ser un militar fracassat que va haver de canviar de professió
perquè no servia per a la vida marcial. La seva mare, al pol oposat del món del
seu marit, Sophie Entz, tenia el cap carregat de deliris de grandesa. Va ser la
seva mare qui li va inculcar a Rainer la seva passió per la noblesa i de fet,
els va abandonar a ell quan era molt petit i al marit, perquè amb aquesta
família no complia les seves expectatives socials i ella aspirava a ser més.
Aquest fet va fer néixer en Rainer Maria Rilke un odi cap a la seva mare que el
va acompanyar fins al darrer dia de la seva vida.
De resultes de la influència paterna i també del seu oncle va ingressar a
l’Acadèmia Militar de Moràvia, però era un soldadet escanyolit i nyicris que no
servia per a una carrera tan exigent com la militar i per tant, va haver
d’abandonar l’exèrcit i posar-se a estudiar primer Filosofia i després Dret a
Praga.
En aquella època ja escrivia versos i de fet, aviat es va adonar que no
volia fer altra cosa que versos: estava fet per a la poesia... i per a les
conquestes amoroses.
Un poeta amb iman
El primer viatge que va fer va ser a Munich. Enmig de l’escalf bulliciós
d’un establiment de begudes va conèixer a la comtessa Franziska von Reventlow,
una jove desgraciada, abandonada i vinguda a menys que arrossegava la seva
solitud pels carrers de la ciutat atapeïts de gent. La va conquistar
aclaparant-la amb versos encesos i desfermant la seva passió, però quan ja la
tenia completament rendida la va deixar abandonada enmig de records que havien
de fer-se insuportablement inoblidables.
Una mica després va caure als seus braços, seguint una metodologia similar,
una noble russa casada amb un catedràtic de llengües asiàtiques: Lou
Andreas-Salomé. Seria difícil aclarir qui va conquistar a qui perquè ambdós
eren estreteges dels amors encesos però impossibles i dolorosos. Rilke tenia 21
anys quan es va veure seduït i enamorat per Lou-Salomé que tenia en aquell
moment, ben bé 10 anys més que viscuts, que el poeta. Van mantenir un pols
passional però al final tot el que l’un i l’altre sentien va quedar condensat en
una admiració artística i una amistat estètica.
Alguns dels versos sorgits d’aquella passió van ser
“Apaga’m els ulls i et seguiré veient,
tanca les meves oïdes i et seguiré sentint,
sense peus et seguiré,
sense boca et seguiré invocant”.
Importants influències
Rilke tenia amics influents i importants de part dels quals, de tant en
tant rebia algunes invitacions: l’escultor Rodin, la comtessa veneciana
Giustina Valmarana (a qui Rilke havia robat el cor d’una de les seves filles) o
la noble Mimi Romanelli, només per esmentar-ne algunes. Quan Rilke rebia una
d’aquestes invitacions no acostumava a fer-se pregar i passava en companyia de
la noblesa alguns dies amb les seves nits, potser algunes setmanes al llarg de
les quals, es desfeia en versos que parlaven del seu sí més profund. Però a
mesura que ell es desfeia en versos, la sang se li anava fent cada cop més
clara i més lleugera.
Malgrat totes les conquestes i seduccions possibles, Rilke va tenir
oportunitat i moment per casar-se amb l’escultora Clara Westhoff, amb qui a
més, va tenir una filla, Ruth. Tanmateix, les nobles, les dones, s’enamoraven
de Rilke i sospiraven per la seva companyia. “L’amor viu en la paraula i es mor en les accions”, escrivia,
mentre, Rilke.
Al castell de la princesa Marie von Thurn und Taxis va escriure les seves
elegies.
Les seves pàgines poètiques, d’una qualitat i fondària estranya i poc
corrent, estaven disperses fins que l’editor Kippenberg va decidir que ja era
hora de posar ordre en la vida i l’obra de Rilke. Així és que li va assignar un
sou fix al poeta perquè escrivís per a ell la seva obra més exquisida.
Mentre, Rilke seguia viatjant, coneixent món i deixant-se seduir per mil
paisatges que no aconseguien, tanmateix, guarir-lo de la punxada terrible i
plena d’arestes de la solitud que va sentir durant tota la seva vida.
Una solitud immensa
La seva producció inclou vers i prosa, ambdós de caràcter molt líric i
escrits en alemany. Els seus dos poemes més coneguts són “Sonets a Orfeu” i les
“Elegies de Duino”. Pel que fa a la prosa són molt cèlebres les “Cartes a un
poeta jove”.
En francès va escriure més de quatre-cents poemes, dedicats al cantó de
Valais a Suïssa, lloc on va decidir viure.
Quan l’any 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial Rilke era a Alemanya,
el que va impedir-li tornar a País on tenia algunes propietats que a causa de
la guerra, van ser confiscades i subhastades, deixant-lo en la ruïna. Per això,
a partir d’aquell moment, viatjar per Europa, instal·lar-se aquí o allí, poc
significava per a Rilke, però el fet de ser reclutat el 1916 i haver-se d’enfrontar
a l’experiència del servei militar i l’acadèmia militar gairebé va fer emmudir
la veu del poeta. La seva precària salut tampoc hi ajudaven, certament.
Un final poètic i patètic
Un any després, el 1923, la seva salut estava ja greument perjudicada i per
tant, es veia obligat a passar llargues estades al sanatori de Terriet a prop
de Montreux al llac de Ginebra. Malgrat tot encara va publicar alguns poemes
solts en alemany i en francès.
La salut de Rilke no millorava de cap de les maneres malgrat els
tractaments i les bones cures. De fet, Rilke patia una leucèmia que li anava aclarint
el color de la sang. Va morir el 29 de desembre de 1926.
Una mica abans d’aquell dia de desembre, Rainer Maria Rilke estava tallant
roses per fer un ram amb el que obsequiar a una amiga. Es va punxar fatalment
amb una espina del roser i aquesta lleu ferida, a priori sense gaire
importància, es va acabar convertint en una septicèmia, una infecció que va
acabar de complicar seva salut, ja molt
tocada i que finalment, el va portar fins a les portes de la mort. És cert
que va ser la leucèmia qui li va clavar a Rilke la punyalada final però, podeu
imaginar un final més romàntic per a un poeta, que morir a causa de l’espina d’una
rosa tallada per a una amiga? Probablement sigui aquest, un final insuperable.
Comentaris