Si hi ha algun adjectiu que defineixi a David Garrett aquest ha de ser necessàriament "intens".
Intensitat és el que transmet en tots els aspectes: la seva forma de tocar el violí fa vibrar l'ànima més adormida; la seva manera d'interpretar la música, de dirigir-se al món, no deixen a ningú indiferent. Per això en aquest moment és un dels violinistes més desitjats i més preuat del panorama actual.
És curiós com van les coses i els capriciosos atzars que es posen d'acord per concretar alguna cosa màgica i nova que no estava pas prevista. David Garrrett és un gran violinista, cert, però la cosa curiosa és que el primer violí que va tenir entre les mans no era pas per a ell, sinó que els seus pares el van comprar per al seu germà gran qui no va fer del violí, ni el més mínim cas. No així David, el petit de la família, que es va sentir immediatament atret per l'instrument, va voler aprendre a tocar-lo i la seva passió i el seu talent, han convertit el violí en la seva vida.
Toca de tot i sense partitura, sense cap pauta, només confiant en la seva memòria, deixant-se portar per allò que tan bé coneix però també per allò que sent i que és de fet, el que amb més direcció i magnitud rep el públic que atentament l'escolta i que per força, se n'enamora. Allà on els altres músics porten esmoquin i llacet ell porta una samarreta amb imatges i missatges heavy. És, de fet, el més heavy de tots els violinistes, capaç de saltar del Concert per a violí de Tchaikovsky al Welcome to the jungle de Guns'n'Roses amb la facilitat i la gracilitat d'una daina. Sense escabellar-se ni que se li desfaci el monyo amb el que es subjecta la melena.
Només per començar a fer boca, avui a Connexions Culturals us portem la particular felicitació d'Any Nou de David Garrett. Aquest 2018 en sentirem a parlar molt d'en David Garret, que es passarà bona part de l'any de gira. En sentirem a parlar molt... i molt a la vora...
Comentaris