Avui
es celebra el 136è aniversari de Virginia Wolf. Normalment s’acostumen a
recordar i commemorar d’una forma especial els aniversaris múltiples de 5, ja
sigui per lustres, per decennis o per centúries,si es dóna el cas. En aquesta
ocasió, que sigui un número tan regular (i potser tan vulgar) com el 136, també
ens va bé per recordar la vida i obra d’aquesta increïble escriptora.
Virginia
Wolf (de soltera Virginia Stephen) va néixer a Londres el 25 de gener de 1882. Quan
era petita no va poder anar mai a l’escola, igual com feien els seus germans
nois. En canvi a ella li van proporcionar una educació molt justa, més aviat
escadussera, a casa mateix, perquè donat que el seu destí havia de ser el de
casar-se, per la seva condició femenina amb els coneixements mínims
imprescindibles n’hi havia d’haver prou. Tanmateix, el seu pare Leslie Stephen
li va proporcionar un coneixement literari que havia de canviar la seva vida
per sempre.
La seva
vessant professional no es va limitar només a la literatura sinó que també va
dedicar-se al periodisme al suplement literari del The Time. Juntament amb el
seu parit Leonard Woolf i altres companys van fundar el “Grup de Bloomsbury” i
ella i el seu marit, l’editorial Hogarth Press, que es va dedicar a donar a
conèixer joves escriptors del seu temps, com ara T.S.Elliot, entre altres.
Virginia
Wolf tenia un talent especial per a la novel·la, en la que posà en pràctica el
monòleg interior i un estil poètic molt notable. Així, amb una
interessantíssima producció literària, amb títols com “L’habitació de Jacob”
(1922), “Mrs Dalloway” (1925) o “Al far” (1927), a hores d’ara és considerada
una de les figures més importants del modernisme literari del segle XX.
Wolf va
patir durant bona part de la seva vida un enutjós trastorn bipolar i ella
mateixa va acabar amb la seva vida l’any 1941.
Una de les obres més conegudes de Virginia Wolf: “La
senyora Dalloway”
“La
senyora Dalloway” (títol original en anglès, Mrs Dalloway) és la quarta
novel·la de Virginia Woolf.
Detalla
un dia en la vida de Clarissa Dalloway, a l’Anglaterra que tot just acabava de
passar la Primera Guerra Mundial. “La senyora Dalloway” continua sent
a dia d’avui, una de les novel·les més conegudes de l’escriptora, tot i
els dubtes que a ella mateixa li despertava i la gran inseguretat que sentia
davant la seva pròpia obra.
En el
seu diari, Virginia Woolf va escriure: "Sento brotar en mi ara mateix
almenys sis relats, i sento a la fi, que puc traduir en paraules tots els meus
pensaments. I si em convertís en una novel·lista interessant -no dic en un dels
grans- però si interessant? Curiosament –tenint en compte el vanitosa que sóc-
fins ara no he tingut massa fe en les meves novel·les”. Tanmateix, la
novel·la va ser un èxit i vista des de la perspectiva dels nostres dies, una
obra mestra. En ella ja apareix el tema principal de l’escriptora: l’escissió
entre l’haver de ser i el voler ser de la
dona d’aquell moment, així com també els seus temes menors: el saber envellir i
la sexualitat.
L'argument
La
novel·la relata un dia del mes de juny en la vida de Clarissa Dalloway.
Clarissa
té 52 anys i viu immersa en les obligacions i deures propis de la seva condició
i nivell social. Aquest dia en concret, està organitzant una festa. Tanmateix,
un retrobament la farà reflexionar sobre les decisions que ha pres al llarg de
la seva vida. Va encertar quan trenta anys abans, es va casar amb el polític
Richard Dalloway? No hagués estat millor la vida romàntica i aventurera que li
proposava el seu altre pretendent? Un passeig, la presa de decisions a simple
vista trivials, serveixen d’excusa per preguntar-se qui governa els
nostres destins, en què ens convertim i perquè acabem sent allò que mai havíem
volgut ser. Aquest és l’argument de la novel·la, una trama que podria
semblar una història molt simple, però que no ho és en absolut.
Una construcció complexa
“La
senyora Dalloway” està construïda sobre dues petites històries que Virgínia
Woolf havia escrit anteriorment (“La senyora Dalloway a Bond Street” i “El
primer ministre”, que va deixar inacabada). Usant la perspectiva interior de la
novel·la, Virginia Woolf es mou en el temps enrere i endavant, introduint
fragments de la infantesa i joventut de la protagonista, sense que en cap
moment es perdi la situació temporal o espacial del relat. El lector està en la
posició exacta per fer-se una idea d’allò que hauria pogut ser i que no va ser
per una sèrie de decisions preses en moments determinats, condicionades per la naturalesa femenina de
Clarissa i de l’estructura social d’entreguerres en la que la col·loca la seva
autora.
La
idea del suicidi de la protagonista va ser el que més li va costar escriure a
la seva autora, perquè per fer-ho, havia d’enfrontar-se a ella mateixa i buscar
dins seu què li estava passant, donat que la pròpia Virginia Woolf patia
greus crisis depressives i el seu estat mental era delicadament inestable.
Estem, doncs, davant una obra tremendament complexa i amb personatges distints
entre ells, per als quals l’autora troba connexions profundes que expliquen, al
capdavall, moltes de les seves circumstàncies vitals.
Es
diu que en el darrer moment, quan l’autora estava a punt de lliurar l’obra a la
impremta, es va adonar que tota l’acció de la història girava al voltant del
personatge de Clarissa Dalloway, de manera que en el darrer moment va
canviar-li el títol a la novel·la i de l’esborrany anomenat “Les hores”, va
passar a titular-se definitivament “Mrs. Dalloway”. Per Virginia Woolf la
seva novel·la era un “estudi de la
bogeria i el suicidi: el món vist pel sa i per l’insà de punta a punta”.
En el
seu moment aquesta novel·la va ser un èxit i avui dia encara, és un llibre de
referència: un imprescindible.
Aquí teniu una increïble actuació de Nicole Kidman encarnant a Virginia Woolf a "Las Horas".
Comentaris