Avui ha mort Forges, nom artístic (i de
guerra) del dibuixant Antonio Fraguas de Pablo.
Ninotaire dotat d’una fina ironia, d’una visió
pragmàtica del món i d’una gràcia innegable per traslladar tot un discurs, una
circumstància, una situació, a una única vinyeta còmica que precisament per
explicar de forma entenedora i divertida una situació de vegades dramàtica, té
encara més mèrit. Per greu que sigui la situació, el Forges dibuixant sempre va
arrencar un somriure amb les seves sortides.
D’alguna forma, aquesta és la llicència que
tenen els ninots i els seus diàlegs: poden dir exactament el que el públic en
general pensa i fer-ho de forma políticament incorrecta, amb una crítica
ferotge però refinada, d’aquelles que te les fot però no pots dir res.
La utilització del llenguatge propi del carrer
i fins i tot altre tipus d’expressions i vocabulari que el propi Forges va
adaptar per fer encara més gràcia, com “Gensanta”, “firulillo”, “jobreído”...
utilitzats en la justa mesura i en el lloc adequat converteixen la vinyeta en
una petita meravella que convida a fer gràcia.
Forges ha dibuixat i retratat gairebé mig
segle de la història d’Espanya. El seu humor culte, amb una certa elegància
malgrat la senzillesa, un punt nostàlgic, és imperdible i al mateix temps
també, clarament identificable i reconeixible.
Per ser humorista gràfic cal tenir una visió
àmplia, panoràmica, de la situació que es vol retratar i al mateix temps,
afinar i encertar amb l’escena petita, concreta, que li doni forma i arribi a
tot el públic de la mateixa manera.
Forges va ser un mestre en totes aquestes
facetes. Per això avui, a Connexions Culturals, volem retre-li un merescut
homenatge.
Comentaris