DE CANDELES I MARMOTES

Avui que és la Candelera us portem un pessic de cultura popular, cultura, creences, tradicions que ens connecten amb el nostre passat i que tenen, també al seu sí, una gran part de saviesa.

"La Candelera 2, Sant Blai 3, endevina quin mes és", deien les nostres besàvies. Es referien al mes de febrer, naturalment.

La festa de la Candelera té una connotació clarament religiosa i és que passats 40 dies del darrer Nadal, tal dia com avui es commemora el moment en el que els pares de Jesús el van presentar al temple de Jerusalem i també la Purificació de la seva mare, Maria, mitjançant un ritus obligatori en la tradició jueva, basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. Tanmateix, aquesta darrera part de la tradició es relega bàsicament a la litúrgia del dia, i tot i que avui encara es beneeixen candeles i es reparteixen entre els creients, la qüestió religiosa està, en aquest dia en concret, en franc retrocés.

Antecedents i processons

Tanmateix, aquesta festa és d’arrel religiosa. Més enrere encara, abans de la implantació cristiana, la Candelera es comptava entre els antics costums romans celebrats durant les Parentalia, consistents en una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris, per tal de guiar les ànimes dels difunts, en un ritual de culte als morts.

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Al mateix temps també, es feia un ritus de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea, doncs, aquest fet.

La candela com a origen de la Llum

És la festa de la llum i es creu que les candeles beneïdes tenen virtuts protectores, especialment contra el llamp. Aquestes candeles solien ser més grosses que les comuns, de cera blanca i anaven embellides amb una cinta metàl·lica disposada en espiral a tot el llarg de la candela.

Fa uns quants anys les parròquies feien un present de candeles als obrers i als principals afavoridors del temple. Els en donaven quatre: una de blanca, una altra de groga, dues verdes i una vermella. La blanca servia per fer llum en anar a la processó, la vermella s'utilitzava per fer llum quan es feia la cerimònia i també per allunyar els llamps i les pedregades quan hi havia tempesta, i finalment, la groga la guardaven per anar als funerals. Els escolans anaven per les cases amb els encàrrecs i repartien les candeles.

Aquestes candeles beneïdes tenien múltiples aplicacions: se les utilitzava per esquivar les bruixes, per obtenir la salut d'algun malalt, per preservar les bèsties del mal, per allunyar les malalties dels corrals i les quadres, entre d'altres.

Tot i que hi havia qui no observava la festa de la Candelera, les dones solien celebrar-la amb molt mirament, sobretot les que tenien nens. I com que no hi ha festa sense menja típic, havia estat costum que durant la celebració de la missa de la Candelera tothom fes bunyols amb ous, sucre i farina. Com més se'n feien més riquesa i felicitat s'obtenia durant aquell any. Pel Camp de Tarragona, per la Conca de l'Ebre, el llevant de taula típic d'avui era el menjar-blanc, llaminadura feta a la paella amb farina d'arròs i llet, aromatitzada amb llimona i canyella.

La Candelera i el temps

La festa de la Candelera és especialment coneguda per un refrany que amb més o menys encert, vol predir el temps que ha de fer durant les properes sis setmanes. Grans i petits repeteixen: “Si la Candelera riu el fred és viu i si la candelera plora el fred és fora, però tant si plora com si riu, el fred és viu”. És clar, això passa perquè, encara que no faci a casa nostra un fred rigorós, ens trobem al cor mateix de l’hivern.

El refranyer, sorgit directament de la saviesa popular i la tradició llargament observada, es fonamenta en la repetició dels cicles en els que tal dia com avui, si ha plogut (si la Candelera plora), el rigor de l’hivern es fa més passador i en canvi, si fa sol i bo (si la Candelera riu), encara li queden a l’hivern, pel cap baix, unes sis setmanes bones.

Més enllà de la qüestió meteorològica, molt seguida i observada a casa nostra,

A l’altra punta del món, la protagonista és Phil

El mateix dia que a casa nostra celebrem la Candelera, als Estats Units i al Canadà celebren el Dia de la Marmota que, lligat amb la voluntat de predir fins a quantes setmanes més s’allargarà l’hivern, usen aquest mètode folklòric que es basa en el que fa la marmota quan surt d’hivernar aquest dia. Segons la creença popular, si en sortir del seu cau, la marmota no es veu l’ombra perquè fa un dia núvol, vol dir que l’hivern s’acabarà aviat i en canvi, si la marmota es veu l’ombra perquè fa sol, vol dir que l’hivern encara durarà sis setmanes més, com a mínim. El principi és el mateix que el de la Candelera.

La tradició del Dia de la Marmota es remunta a una vella pràctica irlandesa que fa més o menys el mateix, però als Estats Units la història sembla que fa referència a la pràctica que portaven a terme els immigrants alemanys que es van establir a Pennsilvània. Aquests grangers posaven a la pràctica aquest mètode per saber quan podien conrear les seves terres. Van portar aquest costum de la seva terra d’origen, només que a Alemanya qui feia o no ombra, era el teixó qui quan sortia del seu cau, reaccionava d’acord amb si es veia o no l’ombra, semblantment com la marmota americana.  

Ja sigui perquè no deixa de ser un costum curiós, ja sigui perquè en alguna pel·lícula com Atrapat en el temps, hem pogut veure com va això del Dia de la Marmota, el cas és que la bestioleta en qüestió ja resulta familiar a pràcticament totes les latituds. La més famosa de les marmotes es diu Wiarton Willie però la marmota Phil de Punxsutawney, a Pennsilvània, és de llarg la més coneguda i avui dia 2 de febrer, ha fet la seva predicció, com cada any.

Aquells que, més enllà de la curiositat i el tipisme, defensen amb vehemència la certesa de les prediccions de la marmota Phil, argumenten que la precisió del rosegador és d’entre un 75 i un 90% d’encert però el cert és que cada any meteorològic té les seves circumstàncies i no es poden preveure només amb una dita popular o amb una marmota.

En canvi, amb un os trencat o amb una cicatriu mal curada... la predicció meteorològica a curt termini ja és tota una altra cosa.