El dia d’avui és conegut com
"Dimecres de cendra" (dies cinerum) i es correspon al primer dia de
la Quaresma, tot just acabat de passar el Carnaval. La coincidència d’aquest
dia es dóna en el calendari catòlic, protestant i anglicà i tots tres calendaris
compten 40 dies abans del dia de Pasqua, deixant de banda els diumenges. Per
tant, es considera que la Quaresma dura 7 setmanes.
Aquest dia pot variar anualment segons es celebri la Pasqua que ha de coincidir
amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant
el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març. Enguany
s’escau el 14 de febrer.
 |
| Enterrament de la Sardina |
Un còmput estrany
El període de la
Quaresma dura set setmanes descomptant els diumenges. Quan al segle IX es va
fixar la durada de la Quaresma en 40 dies, aquesta començava 6 setmanes abans
de la Pasqua. Per calcular la data de la Pasqua s’usava el "Computus"
en l’anomenat "Diumenge de Quadragèsima". Però a cavall dels segles
VI i VII va cobrar una gran importància el dejuni com a pràctica pròpia de la
Quaresma. Aquí és on va sorgir el problema: des dels orígens de la celebració,
mai s’havia observat el dejuni els diumenges per ser Dia del Senyor. Per això
els diumenges queden fora del còmput quaresmal.
La imposició de la cendra i l’inici del
dejuni
Tal dia com avui
s’imposa als fidels catòlics que acuden a missa, les cendres provinents de la
crema dels palmons i les palmes que es van beneir el Diumenge de Rams de l’any
anterior. Novament es beneeixen i es practica amb elles una creu sobre la testa
o el front dels fidels, com a signe de caducitat de la condició humana, que vol
convidar a la reflexió. La jaculatòria repeteix "Pols ets i en pols t’has
de convertir" (Gn.
3:19). El costum mana que un cop s’imposen les cendres, el
fidel no es pot rentar el cap ni la cara fins que les cendres desapareixen per
elles mateixes.
El Dimecres de cendra
comença per als catòlics creients el dejuni i l’abstinència. Antigament aquest
dejuni s’observava molt més que no pas ara i de fet, el costum s’està perdent.
Estava prohibit menjar carn des d’avui i fins passat Divendres Sant i la gent
acostumava a cuinar menges senzilles a base de peix, sobretot i especialment, a
base de bacallà. Tanmateix, va ser un costum força estès a casa nostra que aquesta
tarda, la gent sortís a fer un bon berenar al camp i després, es feia
"l’enterrament de la sardina", com a darrer acte del Carnaval.
Segons la tradició,
els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i
aigua. Nomes els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma
porta sempre un tros de bacallà en la seva
iconografia.
Imatges de la vella Quaresma
A Catalunya és molt
popular una iconografia de la vella Quaresma, que la representa com una dona
vella, arrugada i mal girbada que recorda la imatge sinistra d’una bruixa.
Porta una faldilla acampanada de la qual surten set peus, un per cada setmana
que separa el final del Carnaval amb l’inici de la Setmana Santa.
A les mans duu o bé dos bacallans o bé un bacallà i una graella.
A les cases on hi ha
infants sovint es dibuixa i retalla una imatge de la Quaresma que penjada en un
lloc ben visible, serveix de calendari i cada setmana els nens li retallen una
cama fins que no n’hi queda cap. Deixant de banda els elements que necessàriament
ha de tenir la Quaresma, la imaginació per dibuixar-la, pintar-la i decorar-la,
no té fi.
La presència de la
vella Quaresma a les cases té una doble finalitat: l’esmentada de calendari i
també la de record, ja que Quaresma és sinònim de dejuni.
D’acord amb el Costumari Català de Joan Amades,
antigament la figura de la vella Quaresma es llançava al foc el diumenge de
Pasqua. A partir del segle XIX es popularitzà una representació nova de la
Quaresma a través d’una estampa que les peixateres penjaven a les seves
botigues. Es tracta d’una dona -en alguns casos bonica, però en d’altres vella
i desagradable- que sosté amb una mà un bacallà i a l’altra una cistella amb
arengades i verdura, menjars propis del temps quaresmal. Aquesta figura,
recordava als que passaven que en aquesta època no es pot menjar carn i que era
un moment boníssim per comprar peix, sobretot bacallà i arengades. Avui dia
encara es pot veure en algunes botigues de salaó i adobats.
Avui en dia el període de la Quaresma no
s’observa amb el rigor amb el que abans es feia i la gent, qui més qui menys,
tothom menja de tot qualsevol dia de la setmana al llarg de les properes set
setmanes. Tanmateix, recordar i refrescar la memòria popular no està mai de
més.
També és Cultura i en majúscules.
 |
| Imatge de la Vella Quaresma per retallar, pintar i enganxar. |
Comentaris