Hi llocs a la terra
revestits d'una solemnitat màgica, plens d'una màgia antiga però no per això
oblidada. Aquesta màgia, a mig camí entre la superstició i el sortilegi, jeu
adormida esperant ser despertada per la mà audaç de qui pugui dominar-la i amb
ella poder actuar. Hi és, esperant, a l'abric del pas dels segles. I sí, hi ha
llocs màgics a la terra. Un d'ells és el Turó de Tara.
 |
| Monticle dels Tumuls del Turó de Tara |
 |
| Mapa que assenyala els principals enclaus històrics del Turó de Tara |
Irlanda és un dels
països amb més llegendes i tradicions relacionades amb creences antigues. El
seu passat celta surt al pas del viatger a cada moment i no deixa de sorprendre
la veritat amb la qual aquest passat es manifesta. El Pujol de Tara, a uns 40 quilòmetres
de Dublín, és una elevació de forma allargada, amb una altitud més aviat
escassa, situada estratègicament a la província de Leinster, al costat del riu
Boyne. La visita al turó sorprèn pel gran nombre de monuments antics que conté
i és famosa a més, per ser la seu del Gran Rei d'Irlanda. Es tracta d'una
fortificació datada en l'Edat del Ferro, de gairebé 1000 metres de
circumferència. En el seu interior es poden veure dues estructures més en forma
d'anells erigits amb pedres, coneguts com la Casa de Cormac i el Seient Real i
allí s’alça la Pedra del Destí, sobre la qual eren coronats els Grans Reis
d'Irlanda.
 |
| Anells de Tara |
La llegenda explica
que la pedra va ser portada fins al seu lloc pels Tuatha de Danaan enllà del
temps i que quan el veritable rei d'Irlanda es va parar al seu damunt, la roca
va rugir com un lleó. Es diu que fins a 142 reis consecutius van governar
Irlanda des de Tara. Cal tenir present que la successió de reis no era
hereditària sinó que els aspirants havien de guanyar el tro en la batalla. La
tradició explica que perquè el rei pogués ser investit, la Pedra del Destí
havia de rugir tres vegades, certificant d'aquesta manera que l’investit era
realment l'autèntic rei.
 |
| La Pedra del Destí |
La tradició marca la
importància d'aquest enclavament a nivell històric però també a nivell simbòlic
en una època pre-cristiana carregada de creences màgiques i de tradicions
antigues.
Uns graus cap al nord
es troba un anell amb tres terraplens anomenat l'Anell dels Sínodes, dels quals
s'han recuperat materials arqueològics romans amb més de 2000 anys
d'antiguitat.
Al sud del Recinte
Real es troba l'anell conegut com el Fort de Laoghaire, on la tradició diu que
està sepultat l'últim rei pagà, en posició vertical. I el fort de la reina
Mebd, associat a la figura llegendària de Mebd Lethderg, originària també de
Tara.
Seu de reis i reines
La història de Tara no
està en absolut completament estudiada ni és del tot coneguda, més aviat al
contrari, encara queda molt per aclarir. El que sí que sembla clar i segur és
l'origen celta de Tara i el centre polític i espiritual que representava per a
l'illa. Va tenir una enorme importància en la història irlandesa des del
Neolític fins al segle VI, tot i que el seu esplendor va perdre’s en gran
mesura fins al segle segle XII.
Com a curiositat, una
de les estructures més antigues que s'aixequen sobre Tara és el Monticle dels
Ostatges. Aquesta construcció presenta un passadís curt, que està alineat amb
la posta de Sol del 8 de novembre i del 4 de febrer, dates en què se celebraven
les festes es Samhain (Festa dels Morts) i Imbolc (Festa del Reneixement),
d'acord amb la tradició celta.
Tara era, doncs, un enclau
eminentment pagà. Tanmateix, amb l'arribada del cristianisme i la tasca de Sant
Patrici, el caràcter religiós del Turó de Tara va anar minvant, al mateix temps
que es substituïen els reis cèltics pel Déu cristià.
En èpoques més
recents, durant la rebel·lió irlandesa de 1798, els Irlandesos Units van
establir el seu campament en aquest turó però van ser atacats i derrotats per les
tropes britàniques a la batalla del Turó de Tara, on estan enterrats els 400
homes aguerrits que van morir allí aquells dia.
 |
| Església de Sant Patrici ubicada al Turó de Tara |
Comentaris