Avui dia 21 de març es celebra el Dia Mundial
de la Poesia.
Si us hi fixeu, quan s’escau la data exacta de
qualsevol fet que hagi estat declarat Dia Mundial o Internacional, es presta al
fet en qüestió una atenció especial. Ja està bé, però tractant-se de quelcom
que ens afecta i amb el que convivim durant tot l’any, són els 365 dies que estaria
bé que ho tinguéssim present.
Avui parlem de poesia.
A les 12 en punt del migdia s’ha iniciat a la
Biblioteca Pública de Tarragona la 10a. edició del Vermut Poètic. L’hora és ben
escaient donat que és cap al migdia quan la gent queda per fer el vermut, el
que inclou el licor en sí i també allò amb el que se’l vulgui acompanyar: unes
patates, unes olives, qualsevol tapa que se’ns pugui acudir, acompanya
perfectament un vermut ben fresc, ben servit i ben presentat. En aquesta ocasió,
el vermut ha servit per marcar l’hora en la qual, la sala infantil de la
Biblioteca de Tarragona s’ha omplert amb un nombrosíssim públic, disposat a
gaudir de dues hores de música i poesia.
La 10a edició d’aquest acte s’ha dedicat a la
poeta i escriptora tarragonina Montserrat Abelló la qual fa 4 anys que ens va
deixar però que hauria arribat enguany al seu centenari. L’acte s’ha iniciat
amb la lectura per part de diferents representants institucionals, de distints
poemes de Montserrat Abelló. Així per exemple, el regidor Pau Ricomà ha recitat "Quina força en el viure" del llibre "L'arrel de l'aigua (1955), la regidora Arga Sentís ha llegit al públic "Era com una ombra" del llibre El blat del temps (1986) i el Director dels SSTT de Cultura, Jordi Agràs, ha ofert "Poetes estimats, estimades" del llibre Vida diària (1963).
A banda dels deliciosos poemes de Montserrat Abelló, s'ha escollit per aquesta ocasió al poeta valencià Marc Granell perquè escrivís el poema bandera de la jornada, titulat precisament "La poesia". L'objectiu d'aquesta composició és la de ser traduïda a una trentena de llengües que demostren la riquesa i diversitat mundial de la poesia en tot el domini lingüístic de Catalunya.
La poesia
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l'alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d'àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
ronda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És el mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Marc Granell
Així és com sona aquest mateix poema en la veu de les persones que des del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, l'han recitat en polonès, en alemany i en rus.
També l'hem pogut escoltar en àrab, armeni, asturià, castellà, euskera, italià, portuguès, anglès, francès i japonès. Heus-ne però, aquí, només una petita mostra.
Donat que avui també es celebra el Dia Mundial del Síndrome de Down, tres membres de l'Associació Down Tarragona també s'han afegit a l'acte i han recitat poemes, en aquesta ocasió escrits per ells mateixos.
Han col·laborat també en aquest acte l'ONCE de Tarragona, els Clubs de lectura de la Biblioteca Pública de Tarragona, l'Escola de Lletres, l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
Finalment, l'apunt musical l'han posat dues alumnes de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, Raquel Roldán a la viola i Nina Macías a l'oboè.
Aquest és un dels actes que s'emmarquen en el Dia Mundial de la Poesia però l'agenda no s'acaba pas aquí, sino més aviat al contrari. De fet, ara s'acosten moltes cites literàries, musicals, culturals. La primavera també desperta aquest desig d'invitació a la cultura i a compartir amb els altres allò que realment ens fa més humans i més persones: establir entre nosaltres vincles perdurables en forma de Connexions Culturals.
En seguirem parlant.
Comentaris