Avui que estrenem la primavera astronòmica, l'hivern encara no ens ha volgut deixar en tot el dia. Ja pot fer, ja, que té els dies comptats i la primavera, delirant, deliciosa i primera, truca a la porta amb totes les novetats que sempre porta.
Se la representa com una noia jove, plena de gràcia i bellesa, amb aires virginals i amb la presència poderosa d'una deessa. És la responsable de la nova brostada dels arbres, de les plantes, de la natura en general. Ha servit d'inspiració a escriptors, poetes, músics i artistes de tota mena.
Suau, evocadora, ens convida a sortir de casa i gaudir de l'inici del bon temps.
Heus ací una mostra de com l'han vist alguns artistes ben reconeguts.
Miquel Martí i Pol va personificar la Primavera en l'arribada de les primeres orenetes. Els vells dels pobles saben que, si en el moment de veure la primera oreneta un es rebolca fins a set vegades per terra, fent la croqueta com si diguéssim, no tindrà mal de panxa en el que resta d'any. I a més, aquesta visió de la primera ombra fosca piulant boja per les teulades o bé arran de terra, és un motiu més per somriure.
Així la veia el poeta, sempre amb la paraula exacta i l'expressió justa:
PRIMAVERA
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
Miquel Martí i Pol
Pel que fa a la història de l'art, aquesta estació també ha estat personificada en mil imatges diverses, sempre però, amb un cert denominador comú: les flors, els colors alegres, la sensació d'una vitalitat nova a l'hora d'iniciar un nou cicle.
Veiem-ne una mostra:
 |
| Primavera - Sandro Botticelli |
 |
| Primavera - Giuseppe Arcimboldo |
 |
| Soy la Primavera - Carmen Junyent |
 |
| Primavera - Aurika Piliponiene |
 |
| Primavera - Edouard Manet |
 |
| Windflowers - John William Waterhouse |
 |
| Primavera - John Byam Shaw |
 |
| Primavera necrofilia - Salvador Dalí |
I la música? Imperdible i sempre retornable a ella: de les meravelloses Quatre Estacions d'Antonio Vivaldi, la Primavera.
Us convidem a escoltar-la amb calma, tot repassant poemes, tot endinsant-vos en les imatges increïbles que ofereixen les obres que ja han entrat de ple dins la història de l'art. I mentre, que la música de la primavera us acompanyi, us aporti serenor i pau, que us elevi l'ànim i l'esperit.
No és aquesta una versió qualsevol. La interpreta el violinista preferit de Connexions Culturals, David Garret. Endavant, poseu-vos auriculars o augmenteu el volum del vostre aparell tant com aquest us permeti i gaudiu sense límits. Gaudiu sense pensar, gaudiu i prou...
I que corri el temps, que com més ho fa, més dolç es torna...
Comentaris