El físic Stephen Hawking (Oxford, 1942 - Cambridge, 2018) avui ens ha
deixat.
Si busquéssim una imatge bucòlica i ideal de la seva mort potser podríem
dir que ha anat a conèixer els misteris de l’univers sobre els que tant va
treballar, in situ. Però el cert és que avui, beneït sigui, ha descobert els
secrets de l’eternitat.
Deixa del seu pas per la Terra al llarg de 76 anys, la imatge icònica del
científic amb el cos retorçat i deformat a causa de la ELA que el va començar a
afectar en plena jovenesa i sobretot, una intensa feina dedicada a la
descoberta i estudi de les lleis bàsiques que governen l’univers, inclosa una
fefaent demostració de la teoria general de la relativitat d’Albert Einstein que
implica que l’espai i el temps han de tenir un principi en el big bang i un
possible final en els forats negres, en el que representa una sort de teoria
quàntica, l’altra gran desenvolupament científic del segle XX.
Després d’Albert Einstein, Stephen Hawking és un dels científics,
escriptor i divulgador, més conegut arreu del món. Va aconseguir fins a dotze
doctorats honorífics, va guanyar el CBE i va ser designat Company d’Honor el
1989, a més de rebre premis, guardons, reconeixements i medalles de tots els
àmbits universitaris i científics.
La seva dolença, altament incapacitant, no el va privar, tanmateix, de
desenvolupar un extens programa de viatges, conferències, trobades científiques
i certamens dedicats a la ciència. De fet, davant la seva malaltia, va saber
recrear d’ell mateix una imatge de superació i de lluita que ha convertit la
seva vida, en una vida plena.
De les seves nombrosíssimes publicacions cal destacar sobretot, cinc
importants llibres de divulgació: “Breu història del temps”, “Forats negres i
universos bebès i altres assajos”, “L’univers en una closca de nou”, “Brevíssima
història del temps” i la més recent, “El gran disseny”.
Alguns pensaments que Stephen Hawking ens va deixar i que conviden a la
reflexió:
“La vida, seria tràgica si no fos graciosa”.
“Les persones tranquil·les i silencioses són les que
tenen les ments més fortes i sorolloses”.
“L’univers no només té una història, sinó qualsevol
història possible”.
“Els virus de les computadores haurien de
considerar-se com a vida. Penso que això diu alguna cosa sobre la naturalesa
humana, que la única forma de vida que hem creat és purament destructiva. Hem
creat una forma de vida a la nostra
imatge i semblança”.
Potser convindria que donéssim un parell de voltes a tot plegat...
Comentaris