Tal dia com avui, 12 d’abril, fa
84 anys que va néixer a Barcelona, una de les veus més espectaculars i
important del segle XX: Montserrat Caballé.
Connexions Culturals, li retem
homenatge.
En
certa ocasió Montserrat Caballé va dir: “No hi ha res millor al món que el fet
d’aprendre. És la clau de la vida. Si no, t’asseus en una butaca i s’ha acabat”.
La soprano reconeix que ha passat tota la seva vida i la seva llarga carrera
aprenent, gaudint de cada moment, fins i tot lamentant-se per cada hora que
ella ha considerat perduda o buida, perquè la vida és curta i cal aprofitar-la
al màxim. Viure al màxim.
Això és
el que la Caballé ha fet fins ara mateix, dia del seu aniversari. 85 anys la
contemplen i l’aplaudeixen encara, després de més de 40 anys de carrera,
desenvolupada al damunt dels principals escenaris de tot el món.
Des que
va debutar l’any 1955 i fins pràcticament a l’actualitat, a Montserrat Caballé
l’ha aplaudit el públic de tot el món, elogiant la seva tècnica vocal i les
seves interpretacions dels grans papers del bel
canto, amb òperes de Rossini, Donizetti, Bellini, Verdi, Puccini, tants
compositors immortals que han convertit també en eterns els seus personatges.
Mimí,
Violeta, Turandot, Madama Butterfly, Nedda, Norma, Salomé, Anna Bolena i tants
d’altres, han sigut els principals personatges que Montserrat Caballé ha
interpretat, tots ells amb la delicadesa lírica que es requeria però també amb
la força desfermada d’aquestes heroïnes romàntiques que viuen en els seus
papers, drames insòlits que commouen i emocionen a parts iguals.
És el que té el món de l’òpera, que pot agradar
o no agradar, però en cap cas deixa indiferent. Montserrat Caballé ha sigut i
és encara, una de les sopranos de referència, que ja fa molt va entrar al
llibre daurat de la història de l’òpera amb nom propi i amb lletres majúscules
i rúbrica. Si no la coneixeu (cosa que seria estranya, per altra banda), la
identificareu de seguida pel cristall dels seus fils de veu, per la precisió
dels seus trinats, dels seus picats, del seu fraseig i sobretot, per la qualitat
innegable de la seva tècnica i la seva increïble veu. Si l’escolteu amb calma,
si us deixeu bressolar per les àries que interpreta, si us deixeu aclaparar
pels personatges que interpreta, us ben asseguro que no us deixarà indiferents.
Deixeu-vos bressolar i gaudiu, gaudiu, gaudiu...
Ve a
continuació una de les interpretacions que Montserrat Caballé (la Caballé), ha
fet de l’ària Casta Diva, de l’òpera Norma, de Bellini. Corria l’any 1974.
Montserrat Caballé interpretava el paper de Norma a l’Arena d’Orange, en una
representació que es feia a l’aire lliure. En un dels moments culminants de l’òpera,
en el moment de la Casta Diva, un vent insolent va alçar-se però lluny d’espatllar
la representació, va convertir aquell vol de vels i aquella veu de cristall de
la Caballé, en un moment únic, difícilment repetible, que va fer viatjar al
públic fins a aquella època llunyana en la que la sacerdotessa Norma, invocava
a la Diva de la Lluna. Cal deixar-se en dur per gaudir plenament. De debò que
val la pena.
Comentaris