Així és com explica la llegenda de Sant Jordi el Costumari Català, obra de Joan Amades:
"Sant Jordi va gaudir de molta veneració i
popularitat a la Catalunya medieval, precisament quan el nostre país es trobava
en el seu apogeu i en la plètora de la seva expansió militar, política i
comercial. El fet de ser cavaller, donava al sant una gran categoria entre la
gent d’armes, que per aquell temps constituïa l’elenc decisiu de la societat.
Això va fer que l’escollissin per patró els pobles que aleshores anaven al cap
de la civilització, tals com Catalunya i Gènova. Posar-se sota la protecció del
sant de la Capadòcia donava prestigi.
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una
gran gesta cavalleresca, que la veu popular situa a les terres allunyades i
llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda
als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de
Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar,
volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les
seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven.
Era l’estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el
terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li
serviria de presa, així no faria estralls a tort i a dret. Van assajar el
sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui se sentís prou
avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge, i tot el
veïnat va concloure fer cada dia un sorteig de tots els veïns de la vila i que
aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així va fer-se durant
molt temps, i la fera se’n devia sentir satisfeta, car va deixar de fer els
estralls i malvestats que havia fet abans.
I heus aquí que un dia va voler la sort que
fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove,
gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol haver-la de donar a la fera.
Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i
inexorable i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué
que fos sacrificada.
La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà
cap al cau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alacaigut, mirava
des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ser un xic enllà
de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i
amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que
fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en
faria xixina.
El cavaller li digué que no temés, que no li
havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut
expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la
princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el
veïnatge d’aquell monstre.
I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb
gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i
d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia
pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i
el monstre seguí tot mansoi i estemordit. Tot el poble de Montblanc, que havia
presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb els braços oberts a
la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la
fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el
cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia
tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el
drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc; i així
ho havia fet, amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no
havia fet res per mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus
vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com
mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut".
Connexions Culturals us desitja que gaudiu d'aquest dia i que tingueu amor i cultura a dojo.
Comentaris