El flament de la lluna que avança en
direcció al creixent (ara mirant cap a ponent), marca l’inici del Ramadà, el
mes sagrat musulmà que es celebra a tot el món. Ara bé, què en sabem del Ramadà? Avui a ConnexionsCulturals us ho expliquem.
El Ramadà és
el novè mes del calendari musulmà, conegut internacionalment per ser el mes en
el que les persones que segueixen la religió musulmana practiquen el dejuni
diari des que surt el sol fins que es pon. Donat que els mesos segueixen les
fases de la lluna, també els mesos àrabs, el ramadà canvia de dates (com passa
amb la pasqua cristiana), d’acord amb el cicle lunar.
Així doncs, el Ramadà comença amb l’aparició de la
lluna el darrer dia del mes de shaabán (vuitè mes en el calendari lunar islàmic
i primer dia del novè mes). Enguany ha caigut el dia 17 de maig i finalitzarà
el 15 de juny.
El nombre de Ramadà en
árabe se deriva de la raíz Ramada (en àrab رمضاء) que significa cremar o ardent.
Per tant el mes del ramadà és aquell en el que els pecats són perdonats, es
cremen.
Al Corà, llibre sagrat dels
musulmans, el mes de Ramadà és l’únic que esmenta en els següents termes:
El
mes de Ramadà, en el quan va descendir el Corà,como una guía per a la gent, amb
indicacions clares de la Guia i del Coneixement Per tant, qui de vosaltres
estigui present en aquest mes, que dejuni en ell.
Corà 2:185
EL MES DEL DEJUNI
Si per alguna cosa és conegut el mes
de Ramadà és pel dejuni que s’hi observa (semblant en el fons a la nostra
Quaresma quan aquesta era de rigorós compliment, allà pel temps dels nostres
rebesàvis). L’abstinència de menjar durant aquest mes es fa durant les hores de
sol i només es pot prendre aliment i aigua abans de l’alba o després de la
posta del sol i fins i tot després d’aquestes hores, quan ja està permès
menjar, els musulmans que observen el Ramadà no ho fan pas amb normalitat sinó
que els aliments que es prenen són molt més lleugers i els àpats més frugals que
de costum en qualsevol altre moment de l’any.
El dejuni és, d’acord amb els
preceptes islàmic, un deure del musulmà adult, tant homes com dones. Han de ser
saludable, d’idees clares i residents (és a dir, que no estigui viatjant). En
el cas de les dones per mantenir el dejuni han d’estar fora dels dies
menstruals, del puerperi després d’haver donat a llum, d’estar embarassades o
que estiguin criant els seus fills. Ara bé, en el cas de la menstruació per
exemple, els dies en els que no s’ha fet dejuni s’han de “recuperar” en dies
posteriors tan aviat s’ha acabat la regla. Tampoc l’han d’observar les persones
malaltes, ancianes o dèbils ni els menors d’edat, sempre que puguin tenir amb l’abstinència,
repercussions adverses.
En els dies del Ramadà hi ha també
una sèrie de preceptes que cal seguir, entre ells, ser generós, incrementar la
lectura del Corà i incrementar les pràctiques religioses, especialment en els
darrers deu dies del mes.
La “recuperació” dels dies que s’havia d’haver
dejunat i no s’ha fet van des de la finalització del mes actual fins a l’inici
del següent, per tant, els practicants musulmans tenen tot un any per “recuperar”
els dies i completar d’aquesta manera, els dies de dejuni prescrits i que tota
la comunitat segueix i respecta. A més, si es tracta per exemple, d’una dona
que ha de recuperar els cinc dies en els que ha tingut la regla, no cal que els
dies que dejuni siguin seguits, sinó que pot fer-los de forma saltejada i així,
tot complint amb el precepte, fer-ho d’una forma més fàcilment assumible. Ara
bé, en el cas d’arribar al mes de Ramadà de l’any següent sense haver recuperat
els dies que s’adeuen, la persona haurà de dejunar tot aquell mes i recuperar
els dies adeudats més tard, però en tot cas, fer-los tots sense falta.
Fixeu-vos si és important aquest dejuni que en el
cas que algú mori dins aquest mes i per tant, no hagi completat els dies de
dejuni, qui haurà de recuperar-los haurà de ser el seu hereu. Però els dies, s’han
de fer tots.
L’arribada del mes de Ramadà assenyala un dels
esdeveniments més importants per als musulmans: la nit del Decret (Lailat
ul-Qader). Es tracta de la nit en la qual el profeta Muhammad va rebre la
primera revelació del Corà, fent-se així present entre els homes el misatge d’Allah.
Aquest simple fet ja és motiu de celebració i d’alegria per als musulmans i
així mateix ho expressen en el corpus de les seves creences.
Comentaris