El mes de
maig comença amb el primer dia festiu per una efemèride de caràcter històric. L’any
1886, Chicago era la segona ciutat en nombre d’habitants dels Estats Units.
Famílies senceres que abandonaven el camp i les granges anaven a instal·lar-se
a la ciutat en barris humils en els que s’amuntegaven centenars i milers de
treballadors.
Una de les
reivindicacions bàsiques dels treballadors era la jornada de 8 hores perquè en
els albors de la Revolució Industrial, els treballadors de les fàbriques no
tenien dret a pràcticament res i a més, la seva jornada laboral i el seu
salari, així com l’edat per començar a treballar, no seguia cap regulació més
que la voluntat dels amos dels centres de treball. Per tant, un dels objectius
prioritaris de reivindicació d’aquells treballadors es correspon a la màxima “8
hores de treball, 8 hores d’oci, 8 hores de descans”. La Federació
Estadounidenca del Treball va ser la primera entitat sindical que ha
pronunciar-se a favor de la jornada de treball de 8 hores i va amenaçar que
cridaria a la vaga si no obtenia resposta favorable a aquesta reivindicació, al
mateix temps que recomanava a totes les unions sindical que s’afegissin a la
iniciativa de crear lleis en aquest sentit en els seus reglaments.
El 1868 el
president Johnson va promulgar la llei Ingersoll en virtut de la qual s’establia
la jornada de 8 hores. Al cap de poc temps, fins a 19 estats van acollir-se a
aquesta llei amb jornades màximes de 8 i 10 hores. Ara bé, aquesta llei, a
banda de promulgar-se, havia d’aplicar-se i va ser precisament la falta d’aquesta
aplicació el que va portar a les organitzacions laborals i sindicals d’Estats
Units a la mobilització.
Per tant,
el dia 1 de maig de l’any 1886, 200.000 treballadors van fer vaga mentre uns altres
200.000 obtenien l’èxit de la seva demanda només amb l’amenaça de l’aturada.
A Chicago
les mobilitzacions dels treballadors es van allargar encara dos dies més, fins
el dia 3 de maig. El dia 2 la policia havia dissolt amb violència una
manifestació de més de 50.000 persones i el dia 3 es portava a terme una
concentració al davant de les portes de la fàbrica McCormick de maquinària
agrícola, la única que estava en funcionament gràcies als esquirols. De cop i volta va
començar una baralla fortíssima i la policia va disparar a boca de canó sobre
la gent. El resultat va ser de 6 persones mortes i diverses desenes de ferits.
El periodista Adolf Fischer, redactor de l’Arbeiter Zeitung va redactar una
proclama cridant a la revolta i a l’aixecament contra la classe benestant i
propietària que, segons ell, es nodria de la sang dels treballadors als que
explotava sense miraments. En va imprimir 25.000 octavetes que van córrer per
la ciutat ràpidament. La proclama acabava convocant un acte de protesta pel dia
4 al Parc Haymarker, parc que va donar nom a la revolta de Haymarket, arran
dels fets que allí hi van ocórrer.
Al Parc Haymarker
hi van fer cap més de 20.000 persones que van ser reprimides per prop de 200
policies uniformats que van obrir foc contra la multitud matant i ferint un
nombre desconegut d’obrers, després que una bomba explotés entre les files de
policies, causant un mort i diversos ferits. Es va declarar l’estat d’excepció
i el toc de queda; es van detenir a centenars de treballadors que van ser
torturats, acusats de l’assassinat del policia.
El dia 21
de juny de 1886 es va iniciar el judici contra 31 persones acusades dels
aldarulls. El judici va tenir totes les irregularitats possibles, fins al punt
que ha estat qualificat posteriorment com a judici farsa. Els jutjats van ser
declarats culpables. A tres els van condemnar a presó i cinc més a mort a la
forca. Entre els morts hi havia 2 periodistes, inclòs l’autor de les octavetes.
Les condemnes es van executar l’11 de
novembre de 1887. Aquestes persones són conegudes com “Els màrtirs de Chicago”.
 |
| Els Màrtirs de Chicago |
Els
successos de Chicago van costar la vida de molts treballadors i dirigents
sindicals. Milers d’acomiadats, detinguts, ferits, torturats, jutjats.
A finals
del mes de maig de 1886 diversos sectors patronals van adoptar la jornada de 8
hores de treball diari, que van afectar a milers d’obrers. La Federació de
Gremis i Unions Organitzades va expressar la seva satisfacció dient: “Mai a la
història d’aquest país hi ha hagut un aixecament tan general entre les masses
industrials. El desig d’una disminució de la jornada de treball ha impulsat a
milions de treballadors a afiliar-se a les organitzacions existents, quan fins
ara havien estat indiferents a l’agitació sindical”.
Així
doncs, la consecució de la jornada laboral de 8 hores va marxar un abans i un
després en el moviment obrer mundial i per això mateix, aquest primer dia de
maig és el dia per excel·lència de la reivindicació obrera i també per al
record de totes les persones que malgrat tot el que van patir, van lluitar per
aconseguir el que finalment, va demostrar-se un avanç crucial per al futur de
tantíssims treballadors d’arreu del món.
Comentaris