Ha mort el periodista i
escriptor Tom Wolfe. Amb ell marxa una extensa obra i una nova manera d’entendre
i d’aplicar les tècniques periodístiques, que més enllà de la busca de la
veritat i la seva comunicació, es fonamenten en pràctiques realistes pròpies de
la novel·la, que han donat nom a una nova tendència que va néixer als Estats
Units als a cavall dels anys 60 i 70: el nou periodisme.
Thomas era fill d’una
família modesta. Va estudiar literatura i periodisme a la Universitat de
Washington. La seva primera intenció era dedicar-se al beisbol però ell mateix
va veure que no reunia les condicions físiques necessàries per aquesta
disciplina esportiva. Per tant, es va decantar per les lletres i explicar allò
que passava de forma periodística. Els inicis professionals de Wolfe van ser als
diaris The Washington Post i al New York Herald i a la revista Enquirer.
Amb la seva primera
novel·la, “La foguera de les vanitats”, Wolfe va demostrar ser un narrador
absolutament imprescindible i aquesta solidesa es va ratificar en la seva
segona obra de narrativa “Tot un home”. Totes dues s’emmarquen dins un realisme
descarnat que provenen d’una cerca acurada del reportatge que retrata amb
fidelment el que passa a la realitat.
Cartell promocional de la pel·lícula "La foguera de les vanitats" |
Precisament per aquesta busca de la realitat i de
retratar la societat contemporània, va seguir la tradició literària de Dickens,
Steinbeck o Zola. Reivindicador de Balzac, a Wolfe el van qualificar com “El
Balzac de Park Avenue”.
L’obra de Tom Wolfe va passar per diverses etapes
marcades als anys 70 per una defensa de la cultura pop i a les dècades següents
per enormes polèmiques en contra del narcisisme dels anys 80 tot atacant l’art
modern, l’arquitectura i la literatura estadounidenca.
Wolfe va rebre diversos premis per algunes de les
seves obres, entre d'altres l'American Book Award, el Premi Dos Passos de
literatura de la Longwood University, la Medalla Nacional d’Humanitats i el
Premi Nacional del Llibre.
Tom Wolfe ha mort a Nova York als 88 anys. Serà
recordat per les seves obres però també per la seva extravagant coqueteria. Des
de feia anys només vestia de blanc, impecablement entallat i lluint mitjons i
corbates curioses i també un barret estil fedora que el feien autènticament
únic.
Comentaris