En aquest moment les notícies sobre els esdeveniments socials i culturals corren tan ràpid que pràcticament no hi ha temps suficient per fer-ne un seguiment tal com caldria. I més encara, de vegades passa que és tanta la quantitat d’informació que es genera cada dia arreu del món, que alguns fets importants ens passen per alt i de llarg i simplement, no arriben fins a nosaltres. Probablement aquest és el cas de l’abrupte adéu que Anthony Bourdain va donar a la vida fa escassament una setmana. Avui a Connexions Culturals volem recordar al reconegudíssim cuiner, xef, escriptor, assagista, presentador de televisió i aventurer Anthony Bourdain.
Si no el coneixeu (fet poc probable tot i que no totalment impossible) no patiu, ara us el presentem.
Es deia Anthony Michael Bourdain (Nova York, 1956 - Vignoble, 2018) i era un dels personatges més coneguts d’Estats Units, igual per la seva faceta professional com personal. Era un home incombustible, incansable, un mestre increïble i un alumne aventatjat en l’art de viure. Conegut per la seva personalitat rebel i inconformista, l’Institut Smithsonian el va definir com l’estrella del rock original de la gastronomia.
Era el més gran dels dos fills del matrimoni Bourdain. El seu cognom provenia d’una ascendència francesa ja que els seus avis havien sigut immigrants que havien fet cap a Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Al seu llibre “Confessions d’un xef”, Bourdain hi explica que la seva descoberta de la gastronomia es va produir en el moment en el que va tastar una ostra per primer cop a França, on sovint hi passava alguns estius.
A l’any 1973 Bourdain estava enllestint els seus estudis i al mateix temps, treballava d’ajudant en una marisqueria de Provincetown, a Massachussets. Precisament aquesta experiència com a ajudant de cuina va ser el que el va decidir a estudiar arts culinàries a l’Institut Culinari d’Amèrica, una institució que té al seu heure més de trenta anys d’experiència al món de la restauració i per això mateix, un reconegut prestigi guanyat a base de rigor i exigència. Cinc anys després, el 1978, Bourdain deixava l’Institut amb el seu títol de graduat sota el braç. Per tant, quan va enllestir la seva formació a l’Institut Culinari, Bourdain estava preparat per menjar-se el món havent-li donat abans, un tomb per la graella. Tanmateix, la seva formació es va completar treballant en diferents restaurants de Nova York fins que va posar-se a les ordres del xef Pino Luongo, que el va ascendir a cap de cuina en locals com One Fifth Avenue i Sullivan’s i finalment, com a cap de cuina de la famosíssima i prestigiosa Brasserie Les Halles que estava ubicada a Manhattan, però que tenia locals oberts a Miami, Washington i Tokio.
Ara bé, mentre Anthony Bourdain treballava a la Brasserie Les Halles, va escriure un article per a la revista The New Yorker que va titular “No mengis abans de llegir això”, en el que airejava obertament alguns aspectes “lletjos” de la indústria de la restauració. Corria l’any 1999 i aquell article va anar a formar part d’un llibre que va sortir publicat exactament un any després, “Confessions d’un xef”, una autobiografia en la que Bourdain explicava d’una forma directa, audaç i molt irònica, es seves pròpies experiències en el món de la restauració. Aquell llibre va ser una bomba literària d’una magnitud tal que va entrar de cap a la llista dels llibres més venuts del New York Times en la categoria de no ficció. Va ser un èxit de crítica i el gran públic el va convertir en un autèntic gurú, mereixedor de culte. Aquest va ser un dels seus títols més coneguts però en l’heure de Bourdain n’hi ha més: “Viatges d’un xef”, “La cuina de Les Halles” i també diverses novel•les, a banda de nombrosos articles sobre gastronomia pel The New York Times, The New Yorker, The Independent i la revista Food Arts, entre altres.
Des d’aleshores, el xef va decidir fer un canvi radical a la seva vida: es va retirar de la cuina i dels fogons per dedicar-se sencerament a l’escriptura i de retruc, a la televisió, gràcies a la qual, encara va incrementar més la seva fama.
La televisió és cultura
Així doncs, Bourdain va penjar el davantal per dedicar-se sencerament al món de la televisió. Els programes que va presentar tenien com a denominador comú l’acostament de distintes societats i cultures a través de la gastronomia, i per raó d’aquesta feina, Bourdain va visitar més de 50 països del món.
El primer programa que va presentar va ser al canal Food Network i el programa portava per títol “A cook’s tour”. En ell es dedicava a mostrar la cuina dels països que visitaba, tastava menges de tota mena i donava a conèixer a altres xefs i establiments que valia la pena visitar.
Després de dues temporades va donar el salt a Travel Channel per posar-se al davant del programa que més temps ha estat en emissió: “Anthony Bourdain: No Reservations”. Alguns dels seus programes més celebrats va ser l’especial “Decodificant a Ferran Adrià” programat a la Berlinale i també el capítol sobre Beirut que es va fer el 2006 en ple esclat de la Guerra del Líban i pel qual, venir la seva primera nominació al Premi Emmy.
A banda del seu propi espai Bourdain també va col•laborar durant diverses temporades com a jurat convidat a Top Chef i el 2013 va ser productor i jurat a The Taste per ABC, entre altres activitats.
La seva trajectòria va ser reconeguda amb un premi Peabody l’any 2014 i ni més ni menys que sis premis Primetime Emmy a les Arts Creatives; dos de cinematografia i quatre en espais informatius per Parts Unknown entre els anys 2013 i 2016.
El darrer instant del geni
Aquest mes de juny Anthony Bourdain havia viatjat a França per enregistrar un episodi de Parts Unknow. Estava allotjat en un hotel de Kayserberg-Vignoble juntament amb el xef Eric Ripert. Va ser Ripert qui va trobar el cadàver de Bourdain a l’habitació de l’hotel. Ell mateix, sembla ser que a causa d’una depressió, havia posat fi a la seva vida.
Nombroses personalitats d’arreu del món, especialment les que es dediquen a la cuina, han manifestat les seves condolences. Així, xefs com Gordon Ramsay, René Redzepi, Sergi Arola, David Chang, Jamie Oliver, Albert Adrià o José Andrés, entre molts altres, van confessar sentir-se commocionats per la notícia del suïcidi de Bourdain, el qual, deixa una herència en forma d’influència en molts d’ells.
L’expresident d’EEUU Barack Obamava escriure a Twitter: “Tamborets de plàstic, uns fideus barats però deliciosos i cervesa de Hanói. Així és com recordo a Tony. Ens va donar una lliçó sobre el menjar i el més important, la seva capacitat d’unir-nos a tots. Ens va ensenyar a no témer el desconegut. El trobarem a faltar”.
Podeu trobar tota la informació sobre Anthony Bourdain a la seva web www.anthonybourdain.com i també a les xarxes socials.
Comentaris