El foc i altres elements naturals són la base de l'extensa mitologia dels pobles antics de l'arc Mediterrani. Els seus ritus segueixen vius a dia d'avui.
El foc i especialment, el control del foc, és un dels descobriments més importants de quants han realitzat els homes, d'enorme transcendència des del Paleolític fins avui.
El foc controlat pot unir a les comunitats humanes, contribuint a la seva socialització. Pel seu fulgor, magnitud i poder, el van adorar i per sobre de tot, el van respectar, atribuint-li propietats divines.
Pràcticament totes les mitologies que donen base a les diferents cultures són plenes d'explicacions sobre el foc. La mitologia grega, per exemple, li dóna tanta importància, que explica que el foc era propietat dels déus i un mortal, Prometeu, el va robar per donar-lo als homes. Per això Júpiter el va castigar enviant-li cada dia una àguila que li devorava el fetge, el qual li tornava a créixer per ser devorat l'endemà.
Els sacerdots cremaven determinades substàncies i herbes de forma ritual per apropar-se a la divinitat, ja que el que s'abrasava patia una transformació, una depuració i el fum emanat, especialment si era perfumat com l'encens, agradava als déus posant-los de bon humor.
Sovint, el foc representava a la divinitat, bé en sentit positiu (com Jahvè en l'esbarzer cremant) o en sentit negatiu (com les llengües de foc sortides del Arca de l'Aliança que van acabar amb la ciutat de Jericó).
Els pobles de la conca Mediterrània i del Pròxim Orient compartien alguns aspectes de la seva mitologia i ritus, en especial en el moment de realitzar els sacrificis en honor a la divinitat. També adoraven el foc alguns pobles d'Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud.
La importància dels ritus de pas
Nombrosos ritus practicats per grecs, romans, jueus, fenicis, egipcis i altres, estaven basats en el curs de la vida de les persones. Totes les etapes vitals estaven ritualitzades i eren d'obligat compliment perquè els nens i els joves fossin admesos en el si social. La majoria d'aquests rituals s'iniciaven amb el naixement i arribaven al seu punt culminant amb l'entrada en l'adolescència, coincidint amb el despertar de les facultats sexuals i la irrupció en l'edat adulta.
Cada fase tenia el seu ritu: la recerca de parella i l'enamorament, l'himeneu, l'engendrament dels fills i el seu naixement. Amb els fills s'iniciaven novament els cicles rituals, observant la seva celebració per generacions.
La repetició dels cicles de la vida
El filòsof i especialista en mitologia Mircea Eliade (1907-1986), afirmava que tot en la vida és cíclic i que fins i tot aquesta, un cop finalitza, immediatament recomença. El curs ritual així sembla demostrar-ho.
La vida i la mort es donen la mà i van més unides que mai, perquè l'una comporta l'existència de l'altra, complementant i donant-se mutu sentit.
Les creences aplicades en els humans, també eren vàlides per als animals, especialment els domèstics i per al cicle agrari. De vegades, perquè la divinitat estigués contenta, es practicaven sacrificis d'animals i fins i tot d'humans, considerant la seva mort un mal necessari per al benestar de molts.
Sense necessitat d'arribar al crim, els homes han mantingut un desig profund: conèixer el seu futur, esbrinant la voluntat dels déus. Per això creien en diferents pràctiques endevinatòries, usades per encertar el camí a seguir: llegien les entranyes dels animals sacrificats, observaven el vol dels ocells, interpretaven fenòmens naturals, consultaven oracles, etc. Un humà avisat és un humà preparat. Ja que es tracta del cicle vital de persones, animals i vegetals (especialment els dos primers), també cal fer una ullada als rituals funeraris.
Tota la vida preparant la mort
Els rituals celebrats durant la vida tenien com a objectiu afavorir la mort, és a dir, facilitar la vida d'ultratomba, procurant una estada en el Més enllà com si encara s'estigués en el més ençà.
El misteri que envolta a una persona morta és una cosa que no passava desapercebut entre els pobles més diversos, des dels més antics fins als més propers, parlant en clau de present.
Una visió moderna de la mitologia antiga
Fa l'efecte que a dia d'avui es té molt superada la reverència cap als aspectes relacionats amb la mitologia antiga però en el fons, no és així.
Actualment se segueixen celebrant els rituals de pas i es procura tenir a prop a la Divinitat, cadascú la seva. Els terribles déus antics ara són sants i santes als quals també es rendeix tribut, celebrant festes majors i celebracions de diferent abast.
I tot això sense parlar dels ritus que se segueixen quan neixen els nens (baptisme, circumcisió, ablucions), la seva entrada en la pubertat i la joventut (comunió i confirmació, o Bar-Mitzvah, per exemple), l'estabilització de la vida en parella (matrimoni) i finalment, una mica abans de la mort, l'extremunció i posteriorment el funeral i l'enterrament.
Aquests ritus moderns tenen el mateix sentit que abans: procurar que l'individu entri a formar part de la col·lectivitat un cop adquirida l'edat adulta, atreure el beneplàcit de la divinitat i especialment, procurar una mica de sort per viure més o menys bé.
Comentaris